A la naturalesa es pot observar poc o molt la capacitat regenerativa. Però hi ha un amfibi que crida bastant l'atenció i és objecte de molts estudis per la seva capacitat de regenerar un dels seus membres, per exemple, la seva pota, però és capaç de fer-ho no una sola vegada, sinó diverses vegades.
Parlem de la salamandra. Quan una d'aquestes salamandres perd, per exemple, una pota, es forma sobre el monyó una petita protuberància, anomenada blastema. El blastema només triga 3 setmanes en transformar-se en una nova pota completament funcional, un període bastant curt si tenim en compte que l'animal pot viure 12 anys o més. En un ésser humà, això equivaldria a regenerar una extremitat en no més de 5 mesos.
Vegem aquest procediment més detalladament:
Quan s'amputa a una salamandra una de les seves potes, els vasos sanguinis del monyó es contrauen aviat: es redueix l'hemorràgia i una capa de cèl·lules dèrmiques recobreix ràpidament la superfície. Durant els dies següents a la lesió, aquesta epidermis es transforma en una capa de cèl·lules emissores de senyals indispensables per l'èxit de la regeneració.
Fibroblasts (cèl·lules del teixit connectiu que intervenen en la cicatrització de ferides) migren i es desplacen per la superfície del tall per congregar al centre de la ferida. Allà proliferen les cèl·lules de blastema.
Fins fa uns pocs anys, es creia que les cèl·lules de blastema eren capaces de regenerar qualsevol teixit. Però un estudi desenvolupat pel Centre de Teràpies Regeneratives de Dresden a Alemanya, publicat el 2009 ha demotsrat que que les cèl·lules de blastema no es tornen pluripotencials durant la regeneració de membres. Què vol dir això?
En comptes d'això, retenen una forta memòria del seu teixit d'origen embrionari. És a dir, que les cèl·lules del múscul fabriquen múscul i les del cartílag, cartílag. Segons els investigadors, el potencial de les cèl·lules és restringit, i no pot passar que regenerin qualsevol tipus d'òrgan o teixit.
La salamandres ho fan sense cicatrius
A més de regenerar-se, les salamandres ho fan sense que els quedin seqüeles com ara cicatrius. Reconstruir teixits sense deixar cicatriu alguna és una cosa que també resultaria molt beneficiós per l'Home, ja que el teixit cicatricial en certes parts de l'anatomia humana pot impedir la correcta recuperació de la funcionalitat de les mateixes, més enllà de les qüestions estètiques de lluir cicatrius en llocs visibles.
Oi que és impressionant la natura? Prou complexa!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari a adolescentscatalans.com ;)