ESPORTS: El primer rescat de Neymar

L'Atlético, intens i vertical, va tenir el Barça contra les cordes.

Sis minuts. Aquest és el temps que va necessitar Neymar per posar ordre en el desordre, per demostrar per què tothom el considera el crac del futur i, sobretot, per deixar en el marcador un bon resultat de cara al partit de tornada, després de 65 minuts de bogeria en què el Barça va caure en el parany dissenyat per Simeone, que va destrossar la pausa i el seny del joc blaugrana, ahir quadribarrat per primer cop en un partit oficial, amb rauxa, una tàctica que durant més d'una hora va deixar al Barça contra les cordes. Tot i l'alegria de l'1-1 final, que deixa tot obert per al partit del Camp Nou, però el resultat va ser amarg per culpa de la substitució de Leo Messi, que no va poder jugar la segona meitat per unes molèsties a la cuixa esquerra, un canvi que va fer tornar els fantasmes de la temporada passada a l'imaginari col·lectiu de l'afició blaugrana.

Finalment, Tata Martino va tornar a deixar Neymar a la banqueta, tot i les especulacions de les hores prèvies, en què totes les travesses situaven el crac brasiler en l'onze titular. El Tata, però, va optar per Alexis Sánchez, Leo Messi i Pedro, el mateix trident ofensiu que tan bé va funcionar diumenge. Jordi Alba, amb Adriano com a baixa segura per sanció, i Iniesta, en el lloc de Cesc Fàbregas, van ser les úniques novetats respecte al duel contra el Llevant. Simeone, per la seva part, amb el canvi obligat de David Villa per Falcao, va donar la titularitat als mateixos jugadors que van superar al Real Madrid en la final de la copa del Rei i que en la primera jornada es van imposar al Sevilla.

Com era d'esperar, l'Atlético de Madrid va saltar a la gespa del Vicente Calderón molt intens però endarrerit, amb una línia de fins a cinc jugadors en el centre del camp –Villa com a única referència ofensiva-–, pressionant només quan els blaugrana superaven les tres quartes parts del camp, per deixar els espais necessaris per mirar de generar perill al contraatac. I el llibre de ruta fixat per Simeone no els podia haver sortit millor als colchoneros, ja que la primera cavalcada va acabar amb la pilota al fons de la xarxa, en un contraatac dirigit per David Villa, que va obrir a la banda esquerra per a Arda Turan. I el turc, després de conduir fins a la línia de fons, va posar un caramel a la frontal de l'àrea que Villa mateix, amb la qualitat que només tenen els grans davanters, va convertir en bogeria, seva i de tot l'estadi (11'), amb una excel·lent volea al pal llarg. I la revenja de l'asturià encara podia haver estat doble només cinc minuts després, quan un altre contraatac, en aquesta ocasió encapçalat per Diego Costa, va acabar amb la pilota a peus de Villa, que va veure com Mascherano es creuava a temps per evitar el xut. Davant dels rampells de l'Atlético, el Barça va respondre amb calma i tranquil·litat, per mirar d'adormir a la fera, una actitud que en certes ocasions va transmetre una sensació d'espessor, però que durant un quart d'hora va sorgir efecte. I així, a foc lent, es va cuinar la primera, i única, oportunitat blaugrana, en una jugada llarguíssima que va acabar amb Alves trobant l'espai necessari per centrar. Alexis Sánchez, però, no va arribar a rematar per ben poc (24'). Malgrat això, al partit encara li faltava un ingredient més, l'escalfor pròpia de tot un clàssic del futbol estatal, i que van iniciar Jordi Alba i Diego Costa, amb diverses picabaralles que van encendre tot l'estadi. L'Atlético, a més, va variar la seva manera de jugar. Va apujar les línies i la pressió i va obligar el Barça a jugar massa pilotes llargues, passades en diagonal de Mascherano que no van trobar receptor. I així, entre aturades constants en el joc, protestes i pèrdues de pilota es va arribar al descans. L'equip de Martino havia caigut en el parany planificat per Simeone.

Sense Messi

En una situació cada cop més propera al límit, era evident que feia falta una sacsejada, i la primera opció de Martino va ser Cesc Fàbregas, que ja abans del descans havia sortit a escalfar. El que ningú s'esperava era que el substituït seria Leo Messi, que no va poder començar la segona meitat per unes molèsties físiques a la cuixa esquerra, per una puntada de peu, justament en el mateix estadi on la temporada passada va haver d'abandonar el terreny de joc per una lesió. I l'arenyenc va estar a punt d'aprofitar la seva entrada ben aviat, en el minut 48, en la millor ocasió blaugrana fins el moment, després que Alexis Sánchez li servís una pilota d'or dins de l'àrea petita en recollir un refús de Courtois. Cesc, però, amb tot de cara per marcar, no va poder rematar en voler controlar l'esfèrica, un temps preciós que va permetre rectificar als defensors de l'Atlético. Al Tata, però, encara li faltava la segona bala en la recambra, Neymar, que va entrar per Pedro en el 59'. I el brasiler només va necessitar sis minuts per deixar el seu segell, en la segona pilota que va tocar, i quan el Barça havia tornat a perdre el timó del partit davant la disbauxa plantejada per l'Atlético de Madrid. Va ser en una jugada aïllada per la banda dreta que va acabar amb una centrada al segon pal de Dani Alves, una pilota que Neymar no va desaprofitar per marcar l'1-1 amb una rematada de cap al primer pal. El gol va deixar estabornit l'Atlético, molt cansat per l'enorme esforç físic que havia fet. Va ser llavors quan el Barça es va fer amo i senyor de la situació, va començar a trepitjar àrea i va generar perill. I el segon dels blaugrana va estar a punt d'arribar en el minut 73, amb un xut a boca de canó d'Alexis Sánchez que Courtois va enviar a córner amb una gran intervenció. Tot i quedar encara un quart d'hora de joc, tots dos equips ja no tenien aire per a res més, després d'un duel força intens sota una calor asfixiant. Com va predir Martino, tot es decidirà al Camp Nou, i gràcies a un cop de cap de Neymar, que en va tenir prou amb una petita aparició per deixar en anècdota un cop de calor de més d'una hora.