Catalunya exhibeix al món la seva via per la independència!

Milers de persones agafades de les mans han unit El Pertús amb Alcanar per reclamar la independència de Catalunya, en una Diada que passarà a la història. Aquesta iniciativa pren el relleu de la manifestació que l'any passat va omplir els carrers de Barcelona sota el lema "Catalunya nou Estat d'Europa". La Via ha cobert amb escreix els 400 quilòmetres que ressegueixen l'antiga Via Augusta romana: 722 trams, d'uns cinc-cents metres cadascun.

A les 17.14 hores, les campanes de la Seu Vella de Lleida han marcat simbòlicament l'inici de la Via Catalana. Al voltant de la Seu, s'ha organitzat una concentració espontània. Simultàniament, des del tram sud, a Alcanar, i al nord, al Pertús, els participants s'han anat agafant de les mans. Des de la plaça Catalunya de Barcelona, la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell, ha tancat la cadena com a escenificació que la via, finalment, ha quedat unida. Uns minuts després, s'ha emès el famós discurs que Pau Casals va fer a les Nacions Unides el 24 d'octubre del 1971. També ha sonat l'"Himne a l'alegria" de Beethoven, que és l'himne de la Unió Europea. Després s'ha interpretat El cant de la senyera.  

A dos quarts de sis de la tarda han començat els parlaments. El primer des del Pertús ha estat el filòsof Xavier Rubert de Ventós, que ha parlat del passat. L'actriu Marina Comas ha estat l'encarregada de fer el discurs des d'Amposta, centrat en els reptes del futur. La darrera intervenció ha estat la de la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, des de la plaça de Catalunya de Barcelona. Forcadell ha començat la seva intervenció emocionada i entre crits d'"independència" i ha reiterat que Catalunya no pot esperar al 2016, tal com va proposar fa uns dies el president de la Generalitat si l'Estat no permet fer una consulta. L'himne dels segadors ha tancat els discursos.

Abans d'aquest moment, a les 16.59, al tram del Pertús, els participants s'han donat simbòlicament les mans per recordar la signatura del Tractat dels Pirineus, que va suposar la cessió a França del comtat del Rosselló i part de la Cerdanya.

A les 16.00 hores, la Via Catalana han començat a dibuixar-se. No hi ha hagut incidències remarcables i només s'han registrat algunes retencions a l'AP-7 en sentit sud. A partir de les tres de la tarda i fins les sis, la carretera N-340 i l'N-II estan tallades.

Durant l'espera, s'han anat fent actes a diferents poblacions. Al'Arc de Berà s'hi han aplegat mitja dotzena de colles castelleres. A la Nacional 340, a l'entrada d'Avinyonet del Penedès, vint-i-quatre colles de gegants, dracs i ball de bastons han omplert el tram 343, fent una representació de la cultura popular catalana. En un camp al costat de la N-II al seu pas per Riudellots de la Selva, s'ha col·locat una gran senyera.

Barcelona i els seus trams han estat dels més concorreguts. La plaça de Catalunya i la plaça Sant Jaume estaven plenes. A la plaça Espanya s'ha col·locat un mural on es podia llegir "we want the independence".

Més amunt, a Arenys de Mar, s'ha fet un acte coincidint amb l'Any Espriu. A Figueres, minuts abans de les 17.14, s'ha fet un espectacle al Museu Dalí, inspirat en els rellotges tous de l'artista empordanès. A Girona, també abans de la cadena, s'ha fet un espectacle de dansa aèria a la façana del Col·legi d'Arquitectes i a les escales de la catedral s'ha desplegat una senyera de 50 metres de llarg.

Cursa de relleus per unir-se a la Via des de Lleida

Tot i que la Via Catalana no passava per Lleida, els lleidatans han volgut crear un vincle que els uneixi a la cadena humana. Aquesta pasada nit han començat una cursa de relleus, amb 284 rellevistes, que els ha portat fins a l'Ametlla de Mar, on, allà sí, els participants s'han sumat formalment. L'han anomenat Cursa per la Llibertat i va començar a l'edifici del Roser, un antic convent on van morir cremades 700 persones per haver defensat les llibertats. A cada poble per on ha passat, els rellevistes han entregat un text que portaven dins el testimoni del relleu, i a Maials s'hi ha fet una festa de rebuda.

En l'organització de la Via Catalana hi han participat 30.000 voluntaris. Uns 800 fotògrafs prendran instantànies de tots els participants, de quatre en quatre. Les fotos es penjaran a internet i es podrà reconstruir íntegrament la Via Catalana "online" amb les imatges de tots els participants.