Amb aquest insòlit descobriment es va topar John Kanzius, un enginyer jubilat de la ONU, Pennsylvania, quan a l'escalfar una barreja d'aigua i sal Morton amb un dispositiu de radiofreqüència ideat per ell mateix per a combatre el càncer, el líquid va soltar una forta flamarada, l'inventor es va quedar atònit.
Ell mateix va reconèixer que no estava buscant una font d'energia, sinó un mètode de dessalinització però la serendipia, com en altres casos del llarg de la història de la ciència, va jugar al seu favor.
Per a comprovar que no es tractava de cap truc, el veterà químic Rustum Roy, de la universitat nord-americana Penn State, va repetir l'experiment i va arribar a la conclusió que estava davant del “major descobriment en 100 anys investigant sobre l'aigua”.
Roy i el seu equip d'experts en ciència de materials sostenen que la radiofreqüència allibera l'hidrogen de l'aigua salada afeblint les unions amb el clorur sòdic i l'oxigen. Això explica per quin motiu la flamarada arriba a els 1600 ºC. "El potencial és enorme”, afirma Rustum Roy, que assegura que és el moment de confirmar si l'energia alliberada serà suficient per a impulsar un cotxe o altra maquinària pesada.
