LLIBRES: Els jocs de la fam de Suzanne Collins

Podríes sobreviure tot sol, en un món salvatge, on tothom farà el possible perquè no tornis a veure la llum del día? Vint-i.quatre adolescents forçats a jugar.

Només un guanyador. Els Jocs de la Fam han començat....

Ens presenten una societat, del futur, en la que les guerres del passat han fet crear una nova societat en la que el més fort és menja al més petit... O potser no. Sen's presenta a la Katniss, una noia pobre del Districte 12, el de la mineria. Per a poder mantenir a la seva mare i a la seva germana, és veu obligada a incomplir la llei i anar a caçar a les llindes del bosc. A més a més, estan els Jocs de la Fam. Uns sàdics esdeveniments que fannenfrontar a vint-i-vuit nens entre dotze i diviut anys en una lluita a mort en la que només hi pot haver dos guanyadors, però potser això pot canviar.

Sencillament, és un llibre que ho té tot. Acció, drama, amor... ¡Després de llegir aquest llibre, ets una altre persona! T'ensenya que has de lluitar per tot allò que creus i estimes, a ser fort/a en els moments difícils i a sortir endavant.

WTF: Un llimac marí que canvia el seu penis després de copular!

El llimac marí Chromodoris reticulata ha sorprès als científics després de comprovar la seva habilitat per separar el seu penis, fer-lo créixer novament i tornar-lo a utilitzar per copular. 

Un grup de científics japonesos han observat l'estrany ritual d'aquesta espècie de llimac que es troba a l'Oceà Pacífic. Segons aquests investigadors, es tracta de la primera criatura coneguda que pot copular repetidament amb un penis que va renovant. L'estudi el publica Biology Letters, la revista de l'Acadèmia de Ciències Britànica. Es creu que gairebé tots aquests invertebrats són "hermafrodites simultanis", és a dir,tenen òrgans sexuals masculins i femenins que poden utilitzar a la vegada. 

Els científics japonesos que van investigar els llimacs marins van poder veure fins a 31 vegades com s'acoblaven aquestes espècies, recol·lectades en esculls de coral d'aigües poc profundes del Japó. Després de l'acte sexual, aquestes criatures, d'uns quatre centímetres de llarg, es van separar i van llençar els seus penis. Unes 24 hores després, els llimacs ja havien regenerat els seus òrgans masculins i estaven llestos per acoblar-se un altre cop. 

Els llimacs marins no són els únics animals que abandonen el seu penis. Les aranyes teixidores, els cargolets Littorina littorea i alguns llimacs terrestres del gènereAriolimax perden els seus òrgans sexuals després de copular. En tot cas, els investigadors creuen que el Chromodoris reticulata és la primera criatura coneguda que pot tornar a fer créixer el seu apèndix.

Adéu a Hotmail: comença el trasllat a Outlook

Quantes vegades hem rebut correus alarmants que deien que Hotmail tancava? Doncs bé, ara va de debó. Microsoft ha començat a migrar els comptes de Hotmail cap a Outlook.com, el nou servei de correu electrònic amb què vol competir amb Gmail, del gegant Google. 

Són un total de 300 milions de comptes de Hotmail les que passaran a Outlook sense que hi intervinguin els usuaris, de forma que un dia es trobaran amb la nova interfície de la multinacional. El canvi es farà per servidors i no per països i previsiblement s'haurà completat aquest estiu. 

La nova interfície d'Outlook és neta i intuïtiva i permet una gestió ràpida dels correus i una visualització de les fotografies adjuntades dins de la mateixa pantalla, un detall que l'apropa a Gmail. 

En el nou correu electrònic s'elimina la publicitat dels "banner" i no  s'usen les converses dels usuaris per enviar publicitat relacionada,  però sí l'actualització dels contactes que estiguin a Facebook o  Twitter. 

Outlook.com, com expliquen en aquest post al seu blog, neix amb 60 milions d'usuaris propis, que s'hi han sumat des que l'estiu passat es va llançar en proves. Un terç d'aquests nous usuaris també tenen compte a Gmail, l'altre gran servei de correu electrònic juntament amb Yahoo. Molt aviat, a més, integrarà el servei de veu Skype.

LLIBRES: EL CURIÓS INCIDENT DEL GOS A MITJANIT

"Als seus quinze anys, en Christopher coneix totes les capitals de tots els països del món, pot explicar la teoria de la telativitat i recitar els números primers fins al 7.507, però li costa relacionar-se amb altres éssers humans. Li agraden les llistes, els esquemes i la veritat, però odia el groc, el marró i el contacte físic. Si bé mai ha anat sol més enllà de la tenda de la cantonada, la nit en que el gos de la veïna apareix travessat per una orca, en Christopher decideix iniciar la trobada del culpable. Imitant al seu admirat Sherlock Holmes -el model de detectiu obsessionat amb l'anàlisi dels fets-, les seves investigacions el portaran a qüestionar el sentit comú dels adults que el rodegen i a desvelar alguns secrets familiars que posaran potes amunt el seu ordenat i segur món."

En Christopher pateix un trastorn mental anomenat Autisme. Viu en el seu món propi: mai poden estar els ingredients d'un plat junts, i cada matí conta els cotxes vermells i grocs per saber quin dia tindrà. 

Aquest és un llibre per poder entendre millor a aquests nens, i poder ficar-nos una mica més enllà de la seva ment.

És un llibre molt entretingut i per els que els hi agradi el misteri, les aventures i els "cotilleos", aquest és el vostre llibre.

Espero que us agradi!

LLIBRES: POSTDATA T'ESTIMO

"La Holly i en Gerry són una parella perfecta. Nòvios des de l'institut, s'estimen com si no poguessin viure l'un sense l'altre. Fins que passa l'impensable: en Gerry contrau una greu malaltia i mor. 

A la Holly li sembla que la vida ja no té sentit, però al cap de poc temps rep un misteriós paquet i en obrir-lo descobreix que, abans de morir, en Gerry li ha deixat unes cartes, una per cada mes, amb instruccions sobre coses que  ha de fer per a sortir-se'n. Totes les cartes tenen com signatura <<Postdata: t'estimo>>."

Aquesta és la història de la Holly, durant el dia a dia, per poder superar la mort del seu estimat, i aprendre a conviure amb el dol de no poder tornar a veure a la persona que més estimes. Per als i les que els hi agradin les novel·les d'amor, aquesta és ideal per a fer caure alguna llagrimeta! 

MÚSICA: The Black Keys i Mumford & Sons triomfen als premis Grammy

Els premis Grammy han deixat clara una idea: torna el rock. La banda nord-americana The Black Keys, amb quatre Grammys, i els britànics Mumford & Sons, amb el premi al millor àlbum per "Babel", han estat els triomfadors de l'edició número 55 dels premis Grammy, que s'han entregat aquesta matinada a Los Angeles. 

El cantant belgoaustralià Goyte s'ha emportat el guardó a la millor gravació de l'any, pel meravellós tema "Somebody That I Used To Know", un himne a la música alternativa.

La millor cançó de l'any ha estat el tema "We Are Young", de la banda de Nova York Fun. 

A la festa dels grans premis de la música, s'hi ha tornat a veure carn, sobretot molta cuixa, tot i el requeriment dels organitzadors, la cadena de televisió CBS, que va prohibir als convidats ensenyar "pits i natges".

El secret del "vol" del calamar

Ja se sap per què un calamar pot "volar". Un equip d'investigadors de la universitat japonesa d'Hokkaido ha revelat les tècniques de propulsió d'aquests cefalòpodes, que poden sortir de l'aigua i lliscar fins a trenta metres uns segons. Segons publica el diari japonès "Asahi Shimbum", el calamar s'impulsa gràcies a una sofisticada "maniobra de vol" basada en un raig d'aigua que el manté uns segons en l'aire, alhora que guanya velocitat per mitjà de l'extensió de la cua i els tentacles, que utilitza com si fossin ales. 

Els experts expliquen, en un article d'aquest diari, que van arribar a aquesta conclusió després de fotografiar fins a un centenar de calamars des d'un vaixell, a uns 600 quilòmetres a l'est de Tòquio. L'equip liderat pel professor Jun Yamamoto assenyala a l'article que aquest moviment li serveix a l'animal, d'uns 20 centímetres de llarg, com una estratègia per escapar de depredadors com les tonyines i els dofins. 

El mes passat, un altre grup de científics japonesos va anunciar que havia pogut filmar imatges d'un calamar gegant a 900 metres de profunditat al Pacífic Nord.

COM SONA, EL SOL?

L'activitat del sol es manifesta de diverses maneres, ja sigui en forma de taques solars, flamarades o ejeccions de massa coronal. Segurament, la conseqüència més atractiva d'aquesta activitat es la formació d'aurores boreals, els fenomenals espectacles de llum que podem veure a ull nu des de la terra, des d'algunes latituds privilegiades. 

Els altres fenòmens deixen la seva emprenta en telescopis i altres instruments. En ocasions, les conseqüències no són tant agradables com les aurores. Un exemple és la "tempesta de so" que fa uns dies va registrar l'astrònom aficionat Thomas Ashcraft.

El passat dissabte, 3 de febrer, Ashcraft va captar una emissió solar de ràdio que va inundar l'ona curta del seu radiotelescopi. Podeu escoltar en aquest enllaç el moment en què aquesta emissió va interferir amb les comunicacions. (Vigileu amb el volum de l'altaveu, perquè el pic sonor és considerable.)

Aquesta ràfega d'ones de ràdio va ser catalogada de tipus 3 (forta) i es va associar a la taca solar AR 1667. La taca va generar una flamarada solar just abans que es registrés la tempesta de so en l'ona curta.

La ràfega és deguda als electrons alliberats en la flamarada, accelerats a energies molt altes, i a la seva interacció amb amb les ones de ràdio de la atmosfera solar. Aquestes ones "excitades" van arribar després a la terra, deixant-se notar en forma d'interferències en els aparells de ràdio d'ona curta.

L'asteroide "mallorquí" es podrà veure a cop de prismàtics!

L'asteroide 2012 DA14, que "fregarà" la Terra el pròxim 15 de febrer, viatja a una velocitat de 28.100 quilòmetres per hora, ha estat descobert per l'observatori de La Sagra de Mallorca i es podrà veure amb prismàtics. Aquestes són algunes de les dades que la NASA ha facilitat per donar el màxim d'informació possible sobre aquest esdeveniment.

Així, la NASA ha explicat que l'asteroide és un petit objecte, d'aproximadament 45 metres de diàmetre. El seu màxim acostament al nostre planeta està previst pel divendres 15 a les 20.24 hores (hora peninsular), quan la roca passarà a 27.700 quilòmetres sobre la superfície de la Terra, just quan sobrevolarà l'Oceà Índic, a prop de Sumatra.

Es tracta del vol d'asteroide més proper a la Terra de les últimes dècades i el següent no es produirà fins al febrer del 2046, quan el 2012 DA14 passarà a poc més de 9.900 quilòmetres. També serà un dels que més temps passarà dins del sistema Terra-Lluna, ja que estarà entre els dos cossos durant unes 33 hores.

Sense possibilitats d'impacte

La NASA ha descartat qualsevol possibilitat d'impacte, ni contra el planeta ni contra un satèl·lit artificial. En aquest sentit, ha explicat que gairebé no hi ha satèl·lits que orbitin a la distància a què l'asteroide passarà.

Tot i descartar la col·lisió, la NASA ha explicat que, si es produís, s'alliberarien aproximadament 2,5 megatones d'energia a l'atmosfera, cosa que causaria una devastació regional. Així, ha recordat l'impacte d'un objecte d'entre 30 i 40 metres de diàmetre que va tenir lloc el 1908 a Tuguska (Sibèria) i que va aixafar prop de 1.200 quilòmetres quadrats de bosc al voltant del riu Tunguska Podkamennaya. 

Una "gran oportunitat" per a la ciència

L'agència espacial nord-americana ha destacat la "gran oportunitat" que suposa per a la ciència. Aquest pas serà observat per nombrosos observatoris òptics a tot el món, que miraran de determinar-ne la velocitat de rotació i la composició.

BUSH, L'ARTISTA!

Un pirata informàtic ha accedit als correus de la família Bush i els ha difós per la xarxa. Entre el material obtingut hi han uns autoretrats pintats per l'expresident. En un d'ells es pot veure una representació de l'esquena nua de Bush a la dutxa, així com la seva cara reflectida en un petit mirall. En un altre, pintat des d'un punt de vista subjectiu, s'aprecien les cames i els peus de l'exmandatari mentre pren un bany.

Pel que sembla, George W. Bush va enviar un correu electrònic amb aquestes imatges adjuntes a la seva germana, Dorothy, per mostrar-li els avenços en la seva nova afició, la pintura.

Les imatges es troben entre les robades per un pirata informàtic que utilitza el sobrenom de "Guccifer" i que ha assaltat els correus personals de diversos membres de la família de l'expresident,

Segons la pàgina especialitzada en documentació legal "The Smoking Gun", el presumpte pirata també va accedir als comptes a internet del mateix Bush, així com a la del seu pare, el també expresident George W. Bush.

A més de les pintures, entre el material robat també apareix una fotografia que mostra l'expresident en plena tasca, pintant un quadre al gimnàs de casa, aquest cop una imatge campestre presidida per una capella.

L'afició de l'exmandatari per la pintura des que va deixar la presidència és coneguda i, després de la defunció del gos de la família, Barney, divendres passat, Bush va penjar a Facebook un retrat a l'oli del gos pintat per ell mateix.

En un correu del 27 de desembre passat als seus germans, Jeb Bush ressaltava l'amabilitat i el bon caràcter del seu pare, llavors ja malalt i va dir "com era d'amable era amb el president (Bill) Clinton i com el va ajudar a restaurar la seva sòrdida reputació".

"The Smoking Gun" també informa d'un altre correu electrònic enviat per l'assessora de la Casa Blanca Valerie Jarrett, un missatge que va reenviar a Bush pare de part del president nord-americà Barack Obama relatiu als seus problemes de salut.

"La Michelle i jo no l'hem volgut molestar mentre s'està recuperant, però sàpiguen que pensem en vostè i en tota la família", assenyala el missatge.

A més dels correus electrònics, ja circulen per la web algunes fotografies que havien estat adjuntades en els missatges, amb el nom sobreimprès del pirata informàtic que ha accedit als comptes, conegut com Guccifer.

Entre les fotos que han començat a circular, se'n pot veure una de la recent convalescència de Bush pare a l'hospital, acompanyat d'un dels seus metges, així com una altra de més antiga amb l'expresident Clinton i una altra de Bush fill fent broma al costat d'una figura de cartró de si mateix vestit de pintor.