LLIBRES: Resumen LA CASA DE BERNARDA ALBA de Federico García Lorca

Us deixo un bon resum d'una de les lectures obligatòries per a la Selectivitat de Llengua castellana, per si voleu un anàlisi més profund, hi ha un enllàç a un blog alternatiu al final del resum, ànims!!!

Bernarda Alba, viuda de dos matrimonios, es de un carácter intransigente que no permite la mínima separación de sus órdenes. La acción comienza el día de los funerales por el segundo marido de Bernarda: tras el desfile de las vecinas del pueblo, la madre anuncia a sus hijas que en ocho años que dure el luto no entrará en la casa ni el viento de la calle. 

En las muchachas hay una inquietud especial que viene dada por su estado de solteras y con calor en la sangre, están olvidadas de los mozos del pueblo. Solo la mayor, doña angustias, única hija del primer matrimonio, es rondada por pepe el romano, que va tras el dinero dejado por el primer marido de Bernarda que corresponde a angustias.

El segundo, padre de las otras cuatro, no dejo nada para sus hijas. Pronto se inicia una lucha sorda entre angustias, Adela y martirio por el joven, mientras tejen uno ajuares que ninguna está segura de llegar a ponerse. El deseo del varón late en el luto de todas, en su silencio, en sus querellas: “Son mujeres sin hombre, nada más”, como dice Poncia, la criada, que termina descubriendo el amor de Adela por Pepe al romano.


La criada habla con Bernarda y le insinúa que el romano acude a otra ventana, además de rondar a angustias; pero Bernarda no puede concebir que en la casa ocurra algo que ella no sepa. Otra hermana a sorprendido los amores de Adela; Martirio, que también se ha enamorado del romano y que amenaza con delatarla. Tres días antes de la pedida oficial de angustias, el romano finge marchar del pueblo. 

Esta inquieto, desconocido; su partida solo es una disculpa para que Angusties cierre su ventana. Cae la noche y Adela se entrevista con él en el pajar. Pero martirio esta alerta: se produce el encuentro –lleno de hiel– entre las dos hermanas. Martirio declara que le ama y que ya que pepe el romano no será para ella, tampoco Adela se lo ha de llevar. Las voces de ésta entrevista despiertan a Bernarda y las hermanas.

Adela se enfrenta a su madre con la verdad por delante:”Yo soy su mujer. Entérate (a Angustias) tu y vete al corral a decírselo...Ahí fuera esta, respirando como si fuera un león “.Pero Bernarda no se amilana y decidida a vengarse de su hija, de su honra, de la desobediencia, pide la escopeta y dispara contra el Romano. Adela, que cree muerto a su amante, se ahorca.

Bernarda impertérrita, jura culminar su venganza:”Pepe, tu iras corriendo vivo por el oscuro de las alamedas, pero otro día caerás…Y no quiero llantos. La muerte hay que mirarla cara a cara. A callar. ¿Me habéis oído? ¡Silencio, silencio he dicho! ¡Silencio!”

Y en estas palabras, con la sumisión de las hijas a su voluntad de dejarlas vírgenes para siempre, queda definido su férreo carácter dominador. Su estirpe quedara inmarcesible, con el luto de por vida.

ENLLAÇ A UN ANÀLISI MÉS PROFUND DE PERSONATGES, ETC: https://teatrohasta1970.wordpress.com/2012/03/21/la-casa-de-bernarda-alba-resumen-personajes-y-analisis/

Per què els ocells no fan pipí?

Per donar una bona resposta caldria concretar el que entenem per ‘orinar’. Evidentment, si ens basem en l’acció que fem nosaltres –i la resta de mamífers–, els ocells no orinen. Però també podríem dir que ho fan d’una altra manera.
Resultat d'imatges de pajaro orinandoPer començar, entre altres coses, no tenen bufeta (llevat dels estruços). A més a més, tampoc tenen dos orificis de sortida, sinó un de sol: la cloaca. Per tant, la resposta ha de ser que no orinen. Ara bé, el que sí tenen és l’òrgan fonamental del sistema excretor: el ronyó.
El ronyó filtra la sang i produeix un líquid de rebuig –d’alt contingut en àcid úric, però no en urea– que va a parar al coprodeu, on es barreja amb els excrements procedents del tub digestiu. La mescla resultant té una consistència pastosa més aviat líquida i un aspecte blanquinós, i és expulsat a l’exterior a través de la cloaca. Aquesta mescla és rica en nitrogen i fosfats, cosa que la converteix en un bon fertilitzant, que s’utilitza com adob. Ara bé, el seu caràcter àcid els fa corrosius i per això molts ocells urbans, com ara els coloms, malmeten les estàtues i façanes on reposen.
Finalment, cal destacar que l’àcid úric és molt menys tòxic que la urea i això fa que no necessiti ser diluït en una gran quantitat d’aigua, com sí que ens passa als mamífers.Gràcies a això, a la bossa proximal es produeix la reabsorció d’una bona part de l’aigua, el que ajuda a evitar la deshidratació i, en no necessitar beure amb tanta freqüència, permet que els ocells siguin més lleugers, facilitant el vol.
Font: curiositats.cat

LLIBRES: Resum "Bearn o la sala de les nines" de Llorenç Vilallonga

Hola a tots! Us deixo el resum que vaig fer servir jo per a la Selectivitat i amb el qual vaig obtenir la màxima puntuació en la pregunta de Bearn, ànims!!!

BEARN COM A NOVEL·LA.
-Estructura del llibre:

La novel·la està dividida en tres parts; una introducció en forma de carta-pròleg, la novel·la pròpiament dita, subdividida en dues parts: la primera "Sota el signe de Faust" i la segona "La pau regna a Bearn"  i un epíleg que clou la narració. 
La " introducció" és presentada com la justificació necessària de tota la narració posterior.El narrador, don Joan, escriu una carta al seu amic Miquel Gelabert, antic company de seminari i actual secretari del senyor Cardenal de les Espanyes. El motiu és demanar-li consell i conformitat per portar a terme les instruccions de don Toni, mort recentment en "estranyes circumstàncies", tot i que ja li avança que només admetrà " una solució que no s' oposi a les darreres voluntats del senyor", per la qual cosa es reserva el dret a recórrer fins a Roma. Els elements i temes que configuraran l' entramat de la narració: l' extraordinària  personalitat de don Toni i la fascinació que el narrador sent per ell, l' angoixa i els dubtes de don Joan respecte les instruccions rebudes, la seva atribolada vocació religiosa, el misteri de la mort d' en Jaumet i el sentiment de culpabilitat del narrador, l' atmosfera de misteri i d' intriga que ha envoltat la vida i la mort sobtada dels seus senyors esdevinguda amb una hora de diferència, la ruïna de Bearn i la custòdia per part de  don Joan de dos mil duros entregats secretament per don Toni. 


Quin és explícitament  l' encàrrec fet per don Toni i el destí que tenen els diners?. Que l' encàrrec és la publicació de les Memòries de don Toni que ens assabentarem més endavant.


La novel·la pròpiament dita, es divideix en dues parts  que responen a les dues grans etapes de la  vida de don Toni i a una identificació simbòlica de cadascuna amb un mite literari: la primera, "Sota la influència de Faust", respon a l' època tempestuosa . La segona discorre  més aviat dins la calma d' aquestes muntanyes i el referent literari al·ludit és "Les Metamorfosis  d´Ovidi ".
La primera part, " Sota la influència de Faust", consta de vint capítols, que presenten els personatges i el seu entorn,i el transcurs de deu anys de la seva vida, que el narrador situa cronològicament entre 1859-1869.Tota la part gira al voltant del mite de Faust, l' eterna joventut, que el protagonista està disposat a  aconseguir. El protagonista, esperonat per l' estrena del "Faust"de Gounod, a l' Òpera de París i, després de la negativa de dona Maria Antònia, decideix de " vendre" també ell l' ànima al diable i se n' hi va amb la seva neboda Xima, símbol de l' amor voluptuós.


La segona part, "La pau regna a Bearn", consta de vint-i-tres capítols i s' hi relaten els fets ocorreguts els vint-i-dos anys següents.Don Toni dedica el  seu temps a escriure les Memòries amb l' intent de fixar les últimes imatges del seu món i fer un homenatge a dona Maria Antònia. El seu amor voluptuós s´ha canviat per l' amor costum. 

La decrepitud es va apoderant de Bearn, Maria Antònia envelleix i perd la memòria. 

La decrepitud total i l' arribada del nou ordre social les trobem reflectides, també, en la falta de respecte que els assistents al carnaval demostren envers els seus senyors. 
Els quatre últims capítols expliquen la mort dels senyors, que Llorenç Villalonga fa coincidir amb el final del carnaval.El relat es deté per descriure la intensitat del moment.


D' altra banda, podem parlar d' un paral·lelisme entre les dues parts: tant en la primera com en la segona , hi ha un viatge a París, assistim a una òpera; i a totes dues hi trobem la visita de na Xima, que té conseqüències determinants per als personatges. A cada una s' al·ludeix a avantpassats bearnesos: el mític de don Toni, i l' enigmàtic  don Felip de la sala de les nines.


L' Epíleg clou definitivament la novel·la. Hi trobem referits els únics incidents ocorreguts amb posterioritat a la mort dels senyors i hi recupera l' enigma més deliberat de la novel·la: La sala de les nines. 
Don Joan s' assabenta  què amaga aquesta sala prohibida. Creient interpretar la voluntat del seu senyor, crema tots els documents que conté "la sala". Impedeix que s' ha sàpiga la veritat. Les Memòries és 

l' únic document que ens permet d' accedir-hi. 
L' acusació que esgrimeixen els membres de la societat abans de marxar, obre un nou interrogant sobre 
l' autenticitat bearnesa de don Toni.


EL NARRADOR:

En aquesta novel·la, Llorenç Villalonga recorre a la tècnica, apresa de Diderot; que consisteix a oferir al lector una multiplicitat de perspectives pel que fa als fets narrats. 
Aquesta  complexitat tècnica sembla que es deu a la influència de l' escriptor francès Jean Schlumberger.


A Bearn o la sala de les nines, hi trobem molt determinat des de la introducció qui "escriu", don Joan Mayol. Narrador subjectiu, adreça el relat -una carta-, una biografia i una cronologia- al seu amic Miquel, l' interlocutor mut a qui repetidament es dirigeix i en qui pensa constantment, mentre escriu,com a receptor del text. 
Conèixer el final de la història  li permet de repertir al llarg del relat, nombroses anticipacions del futur per avançar accions i moments transcendents i per mantenir la tensió literària. 

Don Joan inclou directament en el relat , fragments de les Memòries de don Toni tant en estil directe com en estil indirecte, accedint a un altre narrador: don Toni. 

Origen dels Pokémon

Quan el creador de Pokémon, Satoshi Tajiri, era un nen, capturava i col·leccionava insectes, a partir dels quals va concebre els Pokémon. Tajiri va estudiar enginyeria, així com volia el seu pare, però no li agradava estudiar i es dedicava la major part del temps a jugar a videojocs, fins al punt de treballar com a provador de jocs per a revistes, juntament amb Ken Sugimori. L’any 1989 van crear una revista anomenada Game Freak.

Origen dels Pokémon
Va començar a treballar en un joc de trencaclosques anomenat Mendel Palace (conegut al Japó com Quinty), llançat el 1989 amb força èxit i que marcà l’inici de la història de la companyia Game Freak. Un any més tard, en veure l’invent del Cable Link, Tajiri va tenir la idea de crear un joc en què es pogués transferir informació d’una Game boy a una altra. Influenciat per les sagues com ara Final Fantasy o Dragon Quest, va associar la idea de la metamorfosi i va crear un RPG en què els monstres podien evolucionar i ser transportats d’una consola a una altraEl projecte fou enviat a Nintendo i va rebre el nom de Capsule Monster, ja que Tajari deia: ‘L’important és que els monstres han de ser petits i controlables. Provenen d’una càpsula com un monstre dins de si mateix, com si fossin la por o la ràbia’.
La producció d’aquest projecte va durar cinc anys. Al febrer de 1996, després del descens de vendes de la companyia rival Game Boy, es van llançar al mercat japonès amb el joc reanomenat ‘Poket Monsters Red’ i ‘Poket Monsters Green’. Inicialment, el joc no va tenir l’èxit esperat, però al cap d’un any, s’havia arribat a un milió de còpies. Tres anys més tard, aquest joc i les seves criatures, ‘Poket Monsters’, triomfaven al món sencer.
Nintendo va decidir enviar la sèrie a Occident abreviant el nom a Pokémon per problemes legals amb una sèrie de Mattel coneguda com a Monster in My Pocket.

Per què posem per a les fotos?

Per què posem per a les fotos?
Molt probablement posar en el moment de fer-nos una fotografia és una costum social imposada per les limitacions tècniques de les primeres càmeres i mètodes de fotografia, que requerien mantenir la posició durant períodes de temps perllongats perquè l’escena quedés gravada en les plaques i pel·lícules d’aleshores, molt poc sensibles a la llum.

La gent està acostumada a posar per fer-se una foto. És un hàbit adquirit a partir dels requeriments tècnics del passat.
Probablement alguna vegada us hàgiu vist fotografiats sense avís previ, per exemple des d’un costat, i us hagi resultat rar veure-us així, sense haver-vos pogut preparar abans de la foto. Tant és així que malgrat els avanços en la fotografia la idea de posar encara s’aplica.

L’animal més mortífer del món?

Quin diríeu que és l’animal més perillós de la Terra? Taurons? Serps? Éssers humans?
L’animal més mortífer del món?Per descomptat la resposta depèn de com definim la paraula ‘perillós’. Si ho jutgem segons el nombre de persones mortes per un animal cada any, aleshores la resposta no és cap de les anteriors, són els mosquits!
Quan es tracta de matar els éssers humans, cap altre animal se li aproxima en xifres…
Què fa que els mosquits siguin tan perillosos? Malgrat la seva petita mida transmeten malalties devastadores. La pitjor és la malària, que mata més de 600.000 persones cada any. Altres malalties transmeses per mosquits inclouen febre vermella o dengue, febre groga i encefalitis.
Que sapigueu que hi ha més de 2.500 espècies de mosquits repartides en totes les regions del món excepte l’Antàrtida.

Un equip mèdic francès trasplanta per primera vegada en un ésser humà un cor artificial fet a partir de teixits biològics

Un equip mèdic francès ha trasplantat per primera vegada un cor artificial fet a partir de teixits biològics, que redueixen el risc de rebuig. L'operació es va fer amb èxit dimecres passat a l'hospital Georges Pompidou de París.
Imatge del cor artificial a partir de teixits biològics.
El cor funciona de manera autònoma i sense interrupcions durant cinc anys. Aquest òrgan artificial és el resultat de 15 anys de recerca d'un equip encapçalat pel cirurgià Alain Carpentier, el creador de les vàlvules cardíaques artificials més populars. En la seva fabricació hi han col·laborat enginyers espacials, que han dotat l'òrgan d'una nanotecnologia electrònica similar a la que es fa servir en els satèl·lits de telecomunicacions, però 100 vegades més petita.
El director general de l'empresa que ha concebut la pròtesi,Marcello Conviti, ha demanat prudència sobre els resultats d'aquest primer implant perquè "seria prematur treure'n conclusions quan es tracta d'un únic trasplantament" i perquè el període postoperatori és encara molt curt". Actualment, el pacient es troba sota vigilància, en reanimació, despert, i es comunica amb la seva família, segons un comunicat de l'empresa Carmat.
Fa quatre anys, aquesta pròtesi revolucionària es va presentar com una solució per a "desenes de milers" de pacients amb insuficiències cardíaques que no tenien accés a un donant natural, però fins al setembre passat l'empresa no va tenir el permís de les autoritats sanitàries per tirar endavant amb el primer trasplantament en un ésser humà.

PER QUÈ NO PODEM DORMIR SI ESTEM EMOCIONATS?

L'insomni es presenta quan aquestes emocionat, saps que has de descansar però per alguna estranya raó no pots agafar el son, t'ha passat?



Doncs aquesta estranya raó es relaciona al fet d'estar pensant en el que passarà. Així és, l'emoció estimula a imaginar tot el que pot passar, diferents escenaris i situacions.

Estem concentrats i per tant ens mantenim desperts. De fet, no només fem això quan estem emocionats sinó també quan estem molt cansats.

Sí, ens mantenim donant voltes al llit pensant que si no dormim estarem cansats al dia i no rendirem bé a les nostres activitats.

I entre més pensem menys son sentim. Com afirma BBC, l'estrès, la preocupació i l'emoció també fomenten la producció d'adrenalina i hidrocortisona el que ens mantenen encara més desperts.

Es podria dir que la solució seria no pensar?

WTF: UNA GIOCONDA SENSE PÈL!

No és el primer cop que canvia d'imatge, però en aquesta ocasió ho fa per una bona causa. La cèlebre Gioconda de Leonardo da Vinci s'ha tret els cabells per conscienciar els italians sobre el càncer i els canvis que aquesta malaltia provoca en les persones que la pateixen. Una Mona Lisa totalment calba protagonitza aquesta  campanya impctant acompanyada del lema "El tumor canvia la vida. No el seu valor".
Imatge de la gioconda sense cabells que s'ha fet servir a la campanya. (Foto: EFE)
"L'objectiu de la campanya és ressaltar el valor de la dignitat de la vida, que ha de ser preservada fins a l'últim moment", ha assegurat la portaveu de la Fundació Ant, l'organització impulsorade la campanya que proporciona assistència domiciliària oncològica gratuïta a tot Itàlia des de fa 35 anys.
"La Mona Lisa presentada així distorsiona la imatge que en tenim a la memòria, com fa un tumor amb la història d'una persona però, superat l'estupor inicial, ens adonem que l'obra no perd el seu valor", afegeix la fundació.

 
 
Dissenyat per Arnau Guillemat