HI HA AIGUA A MERCURI!

Les dades han estat confirmades per tres instruments de mesura diferents

La sonda Messenger de la NASA ha descobert proves de l'existència d'aigua gelada a Mercuri. La troballa és sorprenent, segons els científics, perquè les temperatures en la superfície del planeta més proper al Sol són abrasadores. Les dades han estat recollides per tres instruments diferents de mesura de la missió Messenger. 

Diverses investigacions dutes a termes amb telescopis des de la Terra ja feia 20 anys que apuntaven aquesta possibilitat. Els científics creuen que el gel podria provenir de cometes o asteroides que van col·lisionar amb el planeta fa milions d'anys. "No ens esperàvem trobar aquest fenomen, però un cop l'hem vist ens hem adonat que té sentit perquè ho hem vist en altres llocs", ha dit aquest dijous David Paige, un científic planetari de la Universitat de Califòrnia. 

El passat mes de març la NASA va fer públic que havia descobert que algunes zones prop dels pols de Mercuri estaven permanentment a l'ombra, tot i les altes temperatures del planeta. Allà, en fer una anàlisi amb un radar, hi van descobrir reflexos, una característica típica del gel. 

La Messenger és només la segona sonda, després de les Mariner 10 en els anys 70, que han visitat el planeta més proper a la nostra estrella. Fins l'arribada d'aquesta missió, existien àmplies zones de Mercuri que mai s'havien analitzat. 

WTF: VOLEN FER UN CEMENTIRI FLOTANT!

Tot sigui per estalviar espai, i és que a falta d'aquest una empresa de la costa sud de la Xina ha proposat la creació d'un cementiri flotant.

Amb capacitat d'albergar 370,000 urnes, acomodades en una paret giratòria que oferiria la possibilitat a cada nínxol d'ocupar la millor posició en el creuer en algun moment, un aspecte important del feng shui - l'art de la col · locació prominent en la cultura xinesa. L'estructura és ecològica pel que seria alimentada per energia de les marees.

"Els arquitectes sempre pensen en la vida per dissenyar edificis, però no molts pensen en la mort", va dir Benny Lee, dissenyador a Bread Studio.

Dissenyat com un creuer per l'empresa Bread Studio, L'eternitat flotant (nom que ha rebut el projecte) podria ancorar al llarg de la costa de Hong Kong, atracar en un moll designat per als visitants que vulguin veure els seus familiars morts. Els quals podrien viatjar còmodament i realitzar els rituals xinesos pertinents.

La coberta presentaria zones verdes amb jardins de bambú alguna cosa que no es veu en els cementiris de pedra a Hong Kong perquè simplement no hi ha espai ", va dir Lee.

Hong Kong també té una població que envelleix. D'acord amb el Consens de Hong Kong i el Departament d'Estadística a finals de juliol, el nombre de morts s'espera que augmenti al voltant de 42,700 per any a prop de 82,400 aquí a 20 anys.

"Som conscients que la paret de nínxols al cementiri flotant en algun moment, arribarà al seu límit pel que suggerim anar apilant plantes addicionals a la part superior de la paret", va dir Lee. "Però el més important, és una alternativa a curt termini. Qui sap, podríem estar veient un mar de cementiris flotants en pocs anys a partir d'ara. "

Què et sembla?

WTF: UNS XINESOS TENEN LA CASA AL MIG DE L'AUTOPISTA!

Una parella d'ancians de la província de Zhejiang (est de la Xina) es nega a abandonar la seva casa, que es troba enmig d'una autopista en construcció, fins que les autoritats els paguin una subvenció adequada, ha informat el diari "Shanghai Daily".

A diferència de tots els seus veïns, que van acceptar la compensació del govern local per deixar les cases, Luo Baogen i la seva dona consideren insuficients els 260.000 iuans (32.365 euros) que els van oferir per l'expropiació.

Luo va explicar al diari que la construcció del seu habitatge va costar, l'any 2001, uns 600.000 iuans (74.690 euros) i que ara es necessitarien almenys 800.000 iuans (99.585 euros) per reconstruir la casa en un altre lloc.

No és la primera vegada que propietaris xinesos es neguen a abandonar els seus habitatges com a protesta pel baix preu que les autoritats paguen per expropiar-los el terreny, cosa que ha portat molts ciutadans xinesos a anomenar aquests habitatges "cases clau" ("dingzihu").

En aquest cas, la construcció de l'autopista no s'ha aturat davant la negativa dels propietaris, i les nombroses fotografies que han publicat els mitjans de comunicació xinesos i que circulen per internet mostren l'habitatge, de cinc pisos, en el centre d'una gran calçada doble asfaltada fa poc.

La història d'aquesta parella i les fotografies de l'habitatge han provocat en els últims dies una gran revolada a les xarxes socials xineses.

El cas en recorda un altre del 2007, quan el propietari d'una altra "casa clau", a la ciutat central xinesa de Chongqing, es va convertir en tot un heroi popular per als xinesos en resistir diversos mesos les pressions de les constructores, que el van deixar sense llum ni aigua i van excavar un fossat al voltant de l'habitatge.

Organitzacions com China Human Rights Defenders denuncien els abusos que els governs locals i empreses constructores cometen freqüentment contra els propietaris de zones on volen edificar, des de l'impagament d'indemnitzacions fins a l'ús de la violència.

COM REGENEREN LES EXTREMITATS LES SALAMANDRES?

A la naturalesa es pot observar poc o molt la capacitat regenerativa. Però hi ha un amfibi que crida bastant l'atenció i és objecte de molts estudis per la seva capacitat de regenerar un dels seus membres, per exemple, la seva pota, però és capaç de fer-ho no una sola vegada, sinó diverses vegades.

Parlem de la salamandra. Quan una d'aquestes salamandres perd, per exemple, una pota, es forma sobre el monyó una petita protuberància, anomenada blastema. El blastema només triga 3 setmanes en transformar-se en una nova pota completament funcional, un període bastant curt si tenim en compte que l'animal pot viure 12 anys o més. En un ésser humà, això equivaldria a regenerar una extremitat en no més de 5 mesos.

Vegem aquest procediment més detalladament:

Quan s'amputa a una salamandra una de les seves potes, els vasos sanguinis del monyó es contrauen aviat: es redueix l'hemorràgia i una capa de cèl·lules dèrmiques recobreix ràpidament la superfície. Durant els dies següents a la lesió, aquesta epidermis es transforma en una capa de cèl·lules emissores de senyals indispensables per l'èxit de la regeneració.

 

Fibroblasts (cèl·lules del teixit connectiu que intervenen en la cicatrització de ferides) migren i es desplacen per la superfície del tall per congregar al centre de la ferida. Allà proliferen les cèl·lules de blastema.

Fins fa uns pocs anys, es creia que les cèl·lules de blastema eren capaces de regenerar qualsevol teixit. Però un estudi desenvolupat pel Centre de Teràpies Regeneratives de Dresden a Alemanya, publicat el 2009 ha demotsrat que que les cèl·lules de blastema no es tornen pluripotencials durant la regeneració de membres. Què vol dir això?

En comptes d'això, retenen una forta memòria del seu teixit d'origen embrionari. És a dir, que les cèl·lules del múscul fabriquen múscul i les del cartílag, cartílag. Segons els investigadors, el potencial de les cèl·lules és restringit, i no pot passar que regenerin qualsevol tipus d'òrgan o teixit.

La salamandres ho fan sense cicatrius

A més de regenerar-se, les salamandres ho fan sense que els quedin seqüeles com ara cicatrius. Reconstruir teixits sense deixar cicatriu alguna és una cosa que també resultaria molt beneficiós per l'Home, ja que el teixit cicatricial en certes parts de l'anatomia humana pot impedir la correcta recuperació de la funcionalitat de les mateixes, més enllà de les qüestions estètiques de lluir cicatrius en llocs visibles.

Oi que és impressionant la natura? Prou complexa!

WTF: LES PANEROLES SÓN UNA FONT D'ANTIBIÒTICS!

Les paneroles o "cucaratxes" no són fastigoses, són una font d'antibiòtics per tant ja no podrem atacar les paneroles com les pitjors feristeles del món. Un grup de científics britànics ha descobert que en el cervell d'aquests insectes s'acumulen alguns compostos químics tan potents, capaços d'eliminar els anomenats superbacteris.

Els científics van trobar 9 compostos químics diferents en els cervells de paneroles i llagostes, segons publica la web especialitzada 'Science Daily'.

Aquestes substàncies, diuen, tenen propietats antimicrobianes prou potents per matar el 90% estafilococ daurat resistent a la meticil·lina (EDRM) sense danyar les cèl·lules humanes.

Cal assenyalar que les paneroles poden estar en ambients bruts i sobreviure fins i tot als atacs nuclears. La capacitat per viure en condicions infeccioses i de brutícia és perquè el seu cervell està protegit per aquests compostos, va explicar el doctor Simon Lee, responsable de l'estudi.

"Aquests animals necessiten tenir algun tipus de mecanisme de defensa contra microorganismes" va dir el científic.

"Creiem que el seu sistema nerviós necessita estar contínuament protegit perquè si es descompon l'insecte mor. Fins i tot l'animal pot patir danys en les seves estructures perifèriques sense morir ", va explicar.

L'investigador espera que els compostos puguin ser utilitzats per combatre les infeccions resistents a múltiples fàrmacs, com les d'E-coli i EDRM que cada vegada són més difícils de tractar amb els antibiòtics més poderosos que estan disponibles en l'actualitat, i puguin ser desenvolupats per a l'elaboració de nous antibiòtics, capaços de combatre infeccions bacterianes greus.

Però encara es necessitaran moltes més investigacions per comprovar la seguretat i eficàcia d'aquests compostos.

Segons els experts, la indústria farmacèutica produeix menys antibiòtics causa de la falta d'inversió en investigacions, i alhora, segueixen sorgint ceps de patògens, com les superbacteris, resistents als medicaments actualment disponibles.

Per això, existeix la necessitat de trobar fonts alternatives de substàncies per a nous fàrmacs.

TROBEN UNA DENT DE NEANDERTAL A SITGES!

Un equip de científics ha identificat una nova resta de neandertal a Catalunya, a la cova del Gegant de Sitges, al Garraf.

Es tracta d'una dent incisiva i es dóna el cas que és una de les escasses restes de neandertal que es coneixen a Catalunya.

Aquesta dent no ha estat identificada com a humana fins ara, tot i que formava part de la col·lecció de la cova del Gegant del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Aquesta cova es converteix així en el lloc de Catalunya on s'han trobat més restes humanes de neandertal, ja que anteriorment s'hi va trobar una mandíbula, igual que a Banyoles. I a la cova de Mollet de Girona hi van trobar una altra dent de neandertal.

La identificació ara ha estat possible per la revisió que n'han fet aquest grup de científics, tots ells arqueòlegs, de les Universitats de Barcelona, Burgos, Nova York i Complutense de Madrid.

S'ESTRENA EL NOU ANUNCI DE "LA MARATÓ"

Diego Parra era un jugador de futbol del Badalona que va morir el 1960 als 22 anys d'edat, quan tenia una carrera esportiva prometedora. Un càncer de pulmó va estroncar tot el seu futur quan estava a punt de casar-se.

L'espot de "La Marató", que el "Telenotícies vespre" ha estrenat aquest dimarts, imagina com hauria estat fins avui la vida de Parra. Als 85 anys, Diego recorda la seva vida personal, la seva carrera esportiva i com hauria viscut els fets històrics d'aquests darrers 52 anys. Probablement hauria tingut fills i néts, hauria portat la torxa olímpica el 92, hauria anat a Wembley, hauria jugat la nit del 0-5 al Madrid, ...

"La Marató" d'aquest any es farà el diumenge 16 de desembre i està dedicada al càncer. La idea és posar-se a la pell de les famílies que han perdut algú a causa del càncer i mostrar que, si això hagués passat més tard, probablement hi hauria hagut l'oportunitat de viure.

Set versions de l'anunci

La versió estrenada aquest dimarts dura 1'10", però la campanya consta de set versions més curtes, amb el lema "La mort hauria de ser el final de la vida. El càncer, no". La cançó de l'espot és "Mai caminaràs sol", la versió en català de "You'll never walk alone" interpretada per Glaucs i Menaix a Truà.

L'estrena de l'anunci és cada any el tret de sortida a la campanya de promoció del programa. Fa vint anys que la Marató de TV3 contribueix a crear una major consciència social a Catalunya i a divulgar els alts nivells de solidaritat d'aquest país. Les aportacions econòmiques han permès avenços significatius en la investigació científica que han servit per estalviar molt de sofriment.

Per a més informació, clica aquí.

WTF: L'AIGUA SALADA ES POT INCENDIAR!

Amb aquest insòlit descobriment es va topar John Kanzius, un enginyer jubilat de la ONU, Pennsylvania, quan a l'escalfar una barreja d'aigua i sal Morton amb un dispositiu de radiofreqüència ideat per ell mateix per a combatre el càncer, el líquid va soltar una forta flamarada, l'inventor es va quedar atònit.

Ell mateix va reconèixer que no estava buscant una font d'energia, sinó un mètode de dessalinització  però la serendipia, com en altres casos del llarg de la història de la ciència, va jugar al seu favor. 

Per a comprovar que no es tractava de cap truc, el veterà químic Rustum Roy, de la universitat nord-americana Penn State, va repetir l'experiment i va arribar a la conclusió que estava davant del “major descobriment en 100 anys investigant sobre l'aigua”.

Roy i el seu equip d'experts en ciència de materials sostenen que la radiofreqüència allibera l'hidrogen de l'aigua salada afeblint les unions amb el clorur sòdic i l'oxigen. Això explica per quin motiu la flamarada arriba a els 1600 ºC. "El potencial és enorme”, afirma Rustum Roy, que assegura que és el moment de confirmar si l'energia alliberada serà suficient per a impulsar un cotxe o altra maquinària pesada.

PER QUÈ LA POR FA QUE VEIEM LES COSES QUE ENS FAN POR MÉS GRANS?

Si sabies que la por fa que vegem les coses més grans del que són en realitat, potser et preguntes: Per què?

A que li tens por? t' espanten les aranyes? O algun insecte o rèptil? I és que com més por li tenim a algun animal sembla que més a prop està de nosaltres. De manera que la por pot distorsionar la nostra percepció sobre els objectes que s'aproximen.

Així en sentir-se a prop d' algun objecte sentim més a prop el perill mortal, segons expliquen els investigadors de la Universitat d'Emory a Atlanta, Geòrgia, i la Universitat de Londres.

La revista Current Biology mostra els resultats que les emocions i la percepció està subtilment entrellaçades en la ment.

"Estem mostrant que l' obecte afecta la manera com veiem el que s'acosta. Si tenim por d'alguna cosa, veiem que més aviat estarà a prop de nosaltres.

"La por pot alterar fins i tot els aspectes bàsics de la manera com percebem el món que ens envolta", han informat els investigadors Stella Emory Lourenço i Matthew Longo de Londres.

Els investigadors assenyalen que no està del tot clar si la por a cert objecte fa que l'objecte sembli viatjar més ràpid, o si aquesta por fa que l'espectador expandeixi el seu sentit de l'espai personal.

Què et sembla?

PER QUÈ BADALLAR ÉS TAN CONTAGIÓS?

D'acord amb la revista BBC Focus, aquest comportament únicament s'ha vist en humans, ximpanzés i gossos. És a dir, quan un badalla l'altre també ho fa. No es tracta només d'una imitació o còpia.

El contagi és més aviat una resposta automàtica que es produeix quan un veu, escolta o fins pensa que algú badalla. Referent a això, potser hagis deixat anar algun badall.

Per què passa?

Hi ha diverses teories, una és que serveix per mantenir les persones en un mateix estat i llistes per treballar juntes. Per això, si un té son, els altres també se sentiran així, i així es van coordinant les seves rutines.

Altres creuen que el badall contagiós serveix per mantenir al grup alerta.

Un badall pot donar com a resposta a l'ansietat, de manera que una altra teoria és que el contagi serveix com a advertència per a altres que hi ha perill.

Aquestes teories estan parcialment sustentades per l'evidència que hi ha una connexió entre l'empatia i el badall contagiós, però realment no hi ha una explicació acceptada de manera unànime.

Tu que penses?